He demanat a la Intel·ligència Artificial que m'escriga la síntesi d'una novel·la sobre València, amb unes indicacions molt específiques. La relació d'elements aleatoris ha sigut cosa meua i he hagut de fer moltes correccions i demanar moltes versions, ja que no sempre la IA em donava una proposta que m'agradara. Aquesta versió és una fusió de totes les propostes que m'ha fet i el seu títol és L'ESTIU DELS PISTOLS.
València, estiu de 1988. La ciutat bull sota un sol implacable i les drogues sintètiques i l'heroïna corren pels barris obrers. La Batalla de València és un ressò llunyà i amarg. L'alcalde socialista Ricard Pérez Casado busca desesperadament una acció cultural que col·loque València al mapa internacional i contrareste la imatge de crisi i decadència que arrossega. La seua jove assessora, Clara Martí, li proposa una idea atrevida: reunir de nou els Sex Pistols per a un concert a la Fira de Juliol, anys després de la seua dissolució i de la mort de Sid Vicious, el 2 de febrer de 1979. Clara, obsessionada amb rumors conspiratius, planteja una hipòtesi arriscada: i si Sid no haguera mort? Un concert mític podria ser el parany per fer-lo eixir del seu possible amagatall.
El projecte, però, desencadena una guerra cultural a la ciutat. María Consuelo Reyna, des de les pàgines de Las Provincias, es converteix en una veu crítica ferotge. Utilitza tota la seua influència per a sembrar dubtes sobre el projecte, teixint una xarxa d'intrigues amb l'extrema dreta, González Lizondo i una jove Rita Barberá, que comparteixen la seua visió conservadora i antipunk. Els articles de Reyna destil·len verí, presentant el concert com una provocació blasfema i subversiva que ofendrà "la moral i dignitat valencianes". Altres periodistes de Las Provincias, més moderats, defensen un concert de Depeche Mode com a opció "més elegant i moderna". Alhora, un grup de periodistes de Levante, nostàlgics i idealistes, rebutgen els Sex Pistols com a "anarquia buida" i pressionen perquè la reunificació de The Jam tinga lloc a València, defensant que Paul Weller aportaria un missatge més coherent amb els valors progressistes. El GAV, provocadors ultranacionalistes, i els Yomus intensifiquen el conflicte amb aldarulls i pintades, sent més partidaris dels Depeche Mode, ja que les altres bandes proposades són una amenaça a la "puresa" valenciana, col·laborant en secret amb María Consuelo Reyna en intrigues delictives.
Enmig del caos, Clara s'enamora d'Àlex, un tècnic de so de Burjassot, esquerrà, nacionalista i amant de l'ska, però amb un passat turbulent i antics amics entre els skins dels Yomus. Àlex ajuda Clara a organitzar el concert, mentre li desperta dubtes sobre les seues pròpies motivacions. La seua relació, apassionada però fràgil, es complica quan un regidor del PSPV apareix assassinat al llit del Túria, un crim lligat amb les drogues i el rerefons polític del concert. Clara comença a rebre missatges anònims, amenaçant-la a ella i també fent-li creure que Sid podria aparéixer al concert de la Fira. Sembla que aquest concert podria ser el detonant per a una revolta juvenil o una revenja entre els poders ocults de la ciutat. Mentre els carrers s'omplin de pintades a favor i en contra dels punks, els barris obrers murmuren i la ciutat es converteix en un polvorí a punt d'explotar.
Amb un rerefons de decadència, drogues i tensions ideològiques, L'estiu dels Pistols retrata una València a punt d'esclatar, on la ingenuïtat de Pérez Casado, les intrigues de María Consuelo Reyna, els ideals dels periodistes de Levante, les provocacions del GAV, les teories conspiratives, un crim sense resoldre i l'amor turmentat de Clara i Àlex, conflueixen en un esdeveniment que podria canviar-ho tot.
Un altra novel·la: L'OMBRA DE LA XUFA
Lars De Vlaeminck, un jove ciclista de 22 anys nascut a les planes de Flandes, arriba a La Marina Alta per fer el seu stage amb un equip professional. És l'oportunitat de la seua vida: demostrar que pot escapar de la grisor d'una petita ciutat belga i fer-se un nom entre els grans. Pèro aviat descobreix que alguna cosa fosca envolta el pelotó. Els seus companys oscil·len entre actuacions sobrehumanes i caigudes inexplicables, i els rumors apunten a una nova substància que circula en secret: un estimulant derivat de la xufa d'Alboraia, una plata humil transformada en una arma química indetectable als controls antidopatge. Aquesta droga, coneguda entre els iniciats com "l'or blanc", no només augmenta la resistència física, sinó que també accelera la recuperació muscular i suprimeix la sensació de dolor, però a un preu: qui l'usa pateix una dependència creixent i episodis d'esgotament sobtat quan l'efecte s'esfuma.
La producció d'aquesta substància s'ha vist compromesa per la DANA, les pluges catastròfiques que han devastat les infraestructures de la zona de València. L'escassetat ha desestabilitzat el rendiment dels ciclistes mundials, i els registres d'aquest any no s'assemblen als d'abans. Lars, espentat per la curiositat i la necessitat de sobreviure en un món despietat, comença a investigar. En el seu camí coneix Neus Puig, una jove d'Alboraia, filla de cultivadors, que sospita que algú està pervertint el negoci familiar. Junts descobreixen un laboratori clandestí en una alqueria abandonada, plena de restes de xufa i productes químics estranys, i apunten a una xarxa que connecta agricultors desesperats, patrocinadors sense escrúpols i fins i tot el crim organitzat. Entre les pistes, apareix un nom inesperat: Carlos Mazón, el president de la Generalitat Valenciana, qui ha promogut amb èmfasi la recuperació econòmica dels cultius afectats per la DANA. Neus sospita que algú del seu entorn podria estar aprofitant les ajudes públiques per finançar aquesta operació il·lícita.
El veterà director Vicente Belda, una figura respectada però amb un passat tèrbol, sembla saber més del que diu. Amb els seus ulls penetrants i el seu silenci calculat, guia l'equip de Lars amb mà de ferro, pero les seues paraules ambigües fan sospitar el jove flamenc que ell podria estar darrere de la distribució de "l'or blanc". Les vides dels ciclistes són superficials i buides: converses trivials sobre watts i premis amaguen la fam física i emocional que els consumeix. Els hotels impersonals de la costa, les carreteres solitàries i els sacrificis del cos reflecteixen un món deshumanitzat on l'èxit és l'única mesura de valor.
Tot arriba al punt àlgid en l'última etapa d'una cursa decisiva a La Marina Alta. El recorregut comença a Dénia, amb el mar com a testimoni mut, i puja per les carreteres estretes i sinuoses del Montgó, passant pels pobles de Xàbia i Gata de Gorgos. La ruta s'endinsa després a la Vall de Gallinera, amb revolts traïdors i pendents brutals, abans d'enfilar-se cap al coll de Benissa i acabar al cim del Puig Llorença, a Cumbre del Sol, un final icònic amb vistes al Mediterrani. Lars, pressionat per Belda i temptat per la droga, ha d'escollir: prendre "l'or blanc" per guanyar o confiar en el seu propi esforç, sabent que podria perdre-ho tot. En plena ascensió final, amb el cor a punt d'esclatar i les cames al límit, Neus li revela la veritat: la substància no només destrueix el cos, sinó que ja ha provocat desaparicions i col·lapses misteriosos entre els ciclistes, i els diners de la reconstrucció post-DANA podrien estar alimentant la xarxa. En un enfrontament dramàtic al cim, Lars exposa Belda i apunta cap a les ombres que envolten Mazón, però el preu és alt: la seua carrera penja d'un fil, i el món del ciclisme mai no tornarà a ser el mateix.
L'ombra de la xufa és un retrat cru del sacrifici i l'ambició, un thriller psicològic teixit amb les paisatges aspres de La Marina Alta i el misteri d'una planta tan arrelada com desconeguda.
No hay comentarios:
Publicar un comentario